Cròniques

A continuació publico les cròniques que any rera any escriu en Xavi Òdena un cop acaba alguna gesta ciclista d'especial relevància. I com no, el nostre romiatge be es mereix un escrit!

 

2013

 

Com be va dir l'Eduard, pel cinqué aniversari s'havia de preparar una de ben grossa i especial, i s'ha de reconèixer que en aquest sentit l'ha bordat, ja que ningú pot discutir que aquesta edició hagi estat especial, serà una edició que quedarà en la ment de tothom qui va participar, jejeje.

 

La situació ja pintava més que dubtosa amb les previsions que venien que deien un cap de setmana plujós, i de fet els últims moviments ja anaven en aquest sentit per exemple amb l'adquisició del últim moment de caldo entre d'altres. També es veritat que amb el canvi de previsions del divendres qui més qui menys tenia força coll avall que potser alguna pluja al matí, però pintava que el viatge seria prou plàcid (salvo vent de cara) i l'arribada al santuari en sec. Inclús diumenge solet per fer una tornada molt interesant.

 

Però les prediccions del temps segueixen uns sistemes que els experts en la matèria anomenen ecuacions dinàmiques del Caos, caracteritzades pel comportament peculiar que la solució final depèn de petites variacions en les condicions inicials, dit d'un altre manera: que no es pot predir amb exactitud el resultat final d'aquest sistema (el temps) sobretot quan ens movem dins de certs paràmetres com els del dissabte.

 

Per tant arribem tots a Igualada a vols de les 7:00 amb una meteorologia benigna (ni massa fred ni pluja), de forma que entre d'altres jo cometo l'error de no posar-me els botins que tenia a la bossa per por de que no em sobrin, els meus pobres peus van maleir moltes estones del matí aquesta decisió.

 

Comencem a pedalar amb un feble plugim que es deixa, la gent s'abriga i anem fent, els troços plans salvo pel desconcert inicial d'arrencar amb múltiples persones segueix amb normalitat e inclús para de ploure, moment que jo aprofito per fer la broma de dir: "això es tot el que havia de ploure?", be, sol dir això comença caure un plugim que mentre es puja la Panadella al tram on es resava el rosari augmenta i de fet ja no pararia, moment del rosari que aprofito per posar-me la caputxa ja que l'intensitat augmentava.

 

Començo a veure que la cosa no pinta be quan l'últim tram de la Panadella tot i que anem tapats i amb xubasqueros no tinc gens de calor, això significa sens dubte que baixant passarem fred. Així que coronem i allà per temes logístics diversos ens toca parar, cosa que fa que agafem fred amb tot el remullat que portàvem a sobre.

 

La baixada realment va estar molt dura, jo vaig notar que passava fred tot i l'abric que portava, no em vull imaginar com anava la gent!!!. Per mirar de baixar-me el fred em poso a tirar fort, a posar en marxa el cos per generar calor, fa vent de cara que incomoda però a mi em serveix per haver-me d'esforçar més i per tant generar més calor, miro d'anar aixecant el peu quan recupero temperatura per ajuntar la gent i així arribem a Cervera on jo estava recuperat però hi havia força persones que encara no.

 

Allà amb l'Eduard decidim parar, la gent va molt gelada, i Agramunt queda a 20 km que ben be son 40 minuts més de patiment, de forma que ens ajuntem, mirem de trucar a la furgona de suport que estava liada en tasques de rescat de ciclistes afectats per punxada, mentre trobem un bar que ens acullen molt amablement i ens serveixen cafés amb llet i una mica de menjar.

 

Allà sense acabar d'agafar calor al menys ja no passem fred, i comencem a valorar la situació. Hi ha força dubtes, però quan el Xavi ens ensenya el radar meteorològic on tota Catalunya es una taca de pluja comprovem que les previsions més optimistes no s'han complert, i que per tirar endavant s'ha de superar un calvari de fred (han baixat molt les temperatures a més de la sensació de gelor per estar molls) que la majoria no estan preparats a nivell físic i de material. De forma que a contracor, es decideix abortar i pasar-ho a la setmana seguent.

 

A partir d'aquí ve la reorganització de les furgonetes, recollir gent per portar-los a igualada i ens puguin recollir les persones i les bicis, fa fred, ens notem freds, la cosa va lenta ja que es logística complicada, però s'aconsegueix sense més inconvenients.

 

Doncs aquí acaba una edició que podem qualificar d'accidentada, per recordar inclús més que la del vent de fa 3 anys, però be, esperem que la 5è bis prevista per la setmana que ve vagi perfecte, jo no podré estar, espero bones notícies per part vostre.

 

Sol per acabar la crònica destacar al personal implicat en la moguda, tant l'incansable mateo a la furgoneta com els ciclistes, jo he viscut varies pillades, de fet a base de patirles conec com superar molt dels efectes, però al mateix temps també se el que es pasa quan pilles, et congeles i pateixes com una mala cosa. En aquestes circunstàncies es força difícil mantenir la calma, bon humor i actuar com a grup buscant solucions globals ,cosa que aquest cap de setmana si es va produir, tothom va ajudar on va poder a sortir del embrollo i al final va anar molt be en aquest sentit (moltes vegades impera el campi qui pugui). Es cert que no es va poder arribar a Torreciutat, però no va ser a base de no intentar-ho. Una gràcia del esport es que de vegades a pesar que poses tot per aconseguir-ho simplement no es pot assolir, si les coses sempre fosin fàcils perdrien la seva gràcia, segur que el proper cop que arribem ho sabrem apreciar més.

 

Espero per la setmana que ve una crònica explicant com aquest cop si heu pogut arribar sense cap tipus de problema.

 

Fins la propera.

 

2012

Un any més pels vols del final de maig es presenta el que va començar com una idea curiosa i s'ha convertit en un clàssic com es la Barcelona-Torreciutat. Enguany tenia certa dificultat de dates i els dubtes de l'alma matter del event: mossen Pere. Finalment hem estat una bona colla repartit en tres grups diferents (els que comencen a Barcelona, a Igualada i a la Panadella), i cada cop la opció més llarga perd adeptes degut a la gran longitud del recorregut, però en canvi l'essencia del romiatge que es l'arribada a Torreciutat es manté o inclús potser s'amplia, que amb el temps que ja porta es un símptoma de molt bona salut.

A nivell personal enguany tenia un tema que em voltava al cap i es el que al dia següent estava inscrit a la marxa Terres de l'Aigua, això volia dir per una banda que no m'havia de passar a nivell físic, i per l'altre una certa preocupació per l'hora de tornada ja que tenia dos dies seguits de forces matinades afegit al esforç físic. Curiosament al final es va anular la marxa per pluja, i curiosament una de les persones més disconformes amb la decisió vaig ser jo (potser em vaig lliurar d'una bona?).

A la sortida ens presentem a les 6:00 un total de 7 persones més l'impagable acompanyament del Mateo, quasi tots som clàssics, i disposats a realitzar un any més el recorregut, com cada any hi ha una petita parada per problemes però enguany son menors, i com que tot el que hi havia a la sortida era gent més preparada el primer sector es fa un pel més ràpid, l'aire està neutre o una mica de cara, però el ritme alegre, al menys fins Olesa de Montserrat on comença la llarguísima pujada del Bruc que superem sense entrebancs.

Un cop baixat a Igualada el grup creix i el ritme baixa una mica. Per evitar que l'inici de la Panadella es converteixi en un martiri es fa el primer rosari que ja ens deixa a Santa Maria del Camí, la última part de la pujada serem bons i la qualificarem de tàctica, però aixó si, amb un bon sprint final. Dalt de la Panadella ens reunim ja tots, i be, res a comentar del excel.lent esmorzar a la Panadella a base d'embotit, formatge, sucs, pastes, cafés,...

Un cop esmorzats i sota un fort fred encarem direcció Cervera on apareix la sorpresa més agradable del dia que es un fort vent de cul que ens permet literalment "volar" cap a Cervera, a partir d'aquí la cosa es més normal però sempre favorable el qual fa que arribem a Balaguer primer i Algerri després abans del previst i amb menys cansament que altres anys.

A Algerri fem avituallament amb més calma que anys anteriors ja que hem arribat abans i tenim marge, així encarem per Tamarite, Binéfar i la pujada a San Esteban de Litera sempre amb aire favorable i un aspecte molt important en aquestes hores i es una bona fresqueta que fa que una zona seca i àrida es passi força be, de fet, normalment en aquesta petita pujada la gent va fatal, i enguany entre que menys gent porta els 200 km, i que la temperatura es més agradable, en general la majoria pugem força còmodes i a un bon ritmet tot i que ens han retallat alguna corva i per tant augmentat la duresa de les rampes.

Aquest avituallament l'any anterior també va ser molt ràpid i enguany per la comoditat del temps ens recreem més, a la sortida fem la tercera part del rosari que ens enganxa mig en baixada. Ja toca fer els últims repetxons per encarar la pujada final. Enguany es fa una espècie de pacte de no agresió fins la presa, per allò de donar més emoció a la pujada, jo de fet accepto perque soc concient que enguany no tinc les cames del any anterior i ja em va be, però sol encarar les primeres corves es noten els nervis i la cosa es dispara força aviat, aquí ja es un campi qui pugui on a pesar de tot es nota en el ritme el menor desgast que altres anys, així arribem a Torreciutat allà les 16:30 molt contents de l'objectiu assolit, ja disposats a fer la Salve, la dutxa i la missa oficiada per mossen Pere.

Si les previsions deien que plouria no es van equivocar, just sortir del santuari cau un gran xaf que ens fa correr literalment fins els cotxes fent que el comiat sigui difús, per sort hem arribat aviat i ens hem lliurat. Després la tornada amb bons ànims per comentar les batalletes i segons com arreglar el mon disposats a retrobar-nos l'any vinent a la que ha de ser una edició especial: la cinquena!!!.

 

2011

El passat diumenge 29 de maig es va celebrar la tercera edició del Romiatge de Barcelona a Torreciutat, després d'un any de descans, enguany s'ha repetit la experiència.

Com ha passat la resta de vegades el muntatge ha estat impecable, ja es nota la experiència que tenim tots plegats en el tema, hi ha temes de logística que ja surten sols sol fent petits retocs com un canvi d'avituallaments, però a pesar de tot sense la ajuda desinteresada de gent que dedica tot el seu dia i temps a que el romiatge sigui un fet aixó no seria possible, i es ben justa el nostre sincer agraiment. També destacar la feina del cap logístic de la expedició, l'Edu Nafria, que ha estat per dir-ho d'alguna manera el cap visible que ha ajudat a que tot rutlli com ha rutllat.

Potser ha estat pels records de la última edició que el fort vent va marcar, però a la sortida de Barcelona enguany hi havia menys gent que les anteriors edicions, 10 persones on hi havia bàsicament el "rovell del ou" i algun company que s'havia afegit, però pel camí s'ha anat afegint gent i a la panadella ja èrem una bona colla, es possible que hagi imperat cert seny i la gent ha adaptat el recorregut a les seves teòriques capacitats, potser.
 

La sortida com cada any a les 6:00 a Palau Reial, la vetllada comença amb molt menys fred del que es normal, es nota que enguany la data es més tardana, el qual ens fa tèmer que la calor serà l'enemic a batre. El començament transcorre normal fins que el Joan Duato cau prop d'una banda rugosa, el com encara es motiu de deliveració pel nostre CSI particular, però el que està clar que per l'espectacularitat de la caiguda la cosa ha estat molt menor del que semblava: rascades al casc i el canvi una mica tort que el coneixement del Lluis Tirapu soluciona. Després del esglai i la tranquilitat de veure que la cosa no sembla que ha arribat a més continua la marxa, primer pels plans fins Olesa, i posteriorment en la suau però llarga pujada als Brucs on s'aconsegueix mantenir el grup força compacte fins la rampa del Timbaler que provoca algun petit esglai solucionat amb facilitat amb una aixecada de peu pels lloms del Bruc. La baixada plàcida amb la única incidència d'una saltada de bidó a unes bandes a Castellolí, estem rodant en un dia nùvol que manté la temperatura molt correcte on es pedala molt de gust, jo no em trobava excesivament còmode, però en general anàvem molt bé. Així després del primer rosari encarem la pujada final a la Panadella que provoca un sprint amb posteriors ziga-zaga a roda digne de les carreres professionals, bona manera d'arribar a l'avituallament estrella de la Panadella on tots plegats recuperem forces en el fantàstic avituallament on jo personalment noto que em feia falta una mica de sòlid ja que a partir de llavors ja he anat més còmode.

Un cop sortim de la Panadella amb un grup ben gran i compacte, mirem de mantenir un ritme prou alegre per fer via, però prou constant per ser suficient còmode, encarem un sector que no es difícil però si pesat ja que son moltes rectes, que excepte algun tram puntual mantenim a bon ritme cosa que ens fa arribar a Balaguer on aprofitem per fer una mica de líquid al mateix temps que tenim la única averia de la jornada en una punxada del alma matter de la moguda: mossen Pere. La sortida de Balaguer es fa la segona part del rosari per encara aquell terreny trencacames sense trencar el grup cosa que ens fa mantenir el grup compacte fins l'avituallament d'Algerri, un avituallament on el jovent fa una grandísima feina de preparar menjar i beguda als afamats i asedegats ciclistes, i es que els núvols ja formaven part del pasat, i la calor ja apretava.
 

Estàvem amb segon avituallament, ja s'endevina el final, però les forces van més justes, i la calor apreta, apreta. Fem els plans fins Binèfar on costa una mica però continuem mantenint el grup compacte, es veu ja gent més justeta, i ajudar a mantenir el grup els ajudarà a continuar, pasat Binèfar fem el portet on aquí si que aprofitant que hi ha el tercer avituallament dalt hi ha una mica de batalleta on ja puc entrar, curta però explosiva.

Dalt del port fem un avituallament curtet, es tracta de beure líquid, menjar una miqueta suau, la calor apreta i les forces van justes, però Torreciutat està prop. Fem el terreny trencacames prou be, la baixada fins la carretera principal, forcem mantenir el grup compacte al pla ascendent on el vent de cul facilita la tasca, i ja sol queda Torreciutat, aquí ja es un tema molt personal, la gent més forta intenta fer un final d'etapa digne d'una etapa del Tour, jo personalment em trobo prou be per tant entro al joc, i protagonitzo una bonica batalleta amb els cicloturistes de la colla, la gent no tant forta es conforma en superar el repte de les dures rampes de Torreciutat, tots acabem esbufegant, sense aler, però contents per haver completat el romiatge, satisfets per un dia llarg e intens, en gran companyia, cada persona te la seva història personal, un repte i un significat per la seva sortida, i es que es la grandesa d'aquests tipus d'events.

Felicito a tothom pel seu granet de sorra en aquesta gran vetllada, vetllada que deixa un gran sabor de boca.

2009

Enguany hem tornat a fer la segona edició del Romiatge Barcelona - Torreciudad.

La cosa va a més ja que aquest any vam sortir 21 persones (pocs més que l'any passat) amb algun afegit que s'apuntava per Alfarràs. A més hi havia força més nivell ja que venia gent més forta que l'any passat (un sub23, un senior, i algun triatleta d'ironmans). La organització muntada entre uns quants, impecable, com l'any passat (furgones acompanyant tot el recorregut, assistència aigua, esmorzar panadella genial i esmorzar a Alfarràs semblava un bon avituallament de marxes).

Això si, aquest any perquè el tema fos una veritable passió ens vam trobar amb un acompanyant inesperat que es el vent. Si fas més de 200 km en una única direcció (est a oest) i a més el vent ve d'oest amb certa intensitat...doncs tens un problema. Per sort érem un bon pilot, i entre la quantitat de gent que érem, la gent que va ajudar a mantenir un ritme constant però no asfixiant, i es clar, la voluntat i força de la gent la cosa va arribar a bon port, però no negarem que ens va costar força més que l'any passat (vam tardar 2 hores més), i va causar algun que altre estrall al pilot començant per mi mateix que l'any passat vaig estar lluitant a Torreciutat per pujar més o menys fortet fent les típiques picabaralles ciclistes, i enguany m'he hagut de conformar amb simplement pujar aprofitant la enorme pinyonada de que disposo (no va caure el 29 de miracle) en imatge típica d'arriere du peloton.

Per la resta doncs molt bon ambient, molt bon grup i molt bona pinya.

A estones els galls s'espitaven (pujada Panadella, entrada Cervera, pujada a Torreciudad), a estones calma xixa total (els moments del rosari), a moments control dins el pilot (els plans d'Agramunt o el tram d'Algerri), la veritat sortida absolutament variada, i es que tantes hores donen per molt.

L'arribada al santuari on ens van posar la música de "Carros de Foc" va ser inenarrable junt amb la desfilada posterior per l'interior del recinte (camps elilsis?).

I si a sobre s'acaba la jornada amb un "xorreo" del barça al Bernabeu...que més podem demanar?

Bé, una miqueta menys de vent tampoc hagués estat malament, però això es com el mont Ventoux que si no l'has pujat en vent no pots dir que l'hagis pujat.

 

2008

 

El tema va començar ja fa uns mesos quan un bon amic, Pere Domingo, també conegut com mossèn Pere, em va comentar: "escolta, em podries dissenyar un recorregut per anar de Barcelona a Torreciudad en bici?", quan vaig començar a mirar alternatives i vaig fer propostes poc imaginava que acabaria "víctima de la moguda".

El plantejament es senzill i de fet ja havia fet alguna cosa similar anant al meu poble en bici: recorregut lineal que comença en un punt i acaba en un altre, fer una tirada llarga (240 km) amb l'atractiu de ser unidireccional i on a més acabes travessant província.

La cosa poc a poc va anar prenent cos i entre uns i d'altres sempre portats per la excel·lent batuta del Pere va anar agafant cos, un munta el recorregut i planteja com haurien de ser avituallaments, altres miren furgonetes, un altre compra les coses, un altre fa les fotos, un altre fa l’encàrrec del avituallament, molta gent fent petites feines amb un objectiu comú i on els resultats es veurien el dia 1 de maig, dia d. I tant que es van veure, va sortir tot molt be.

La trobada era a les 5:45 on sortíem a les 6:00, ens trobem un bon grapat de gent (compto unes 14 persones) amb molta il·lusió i ganes de gaudir d'una bona jornada de ciclisme en companyia, era de nit, però comptàvem que es feia de dia abans de sortir de la zona urbana. Fem el pagament de les despeses, deixem la roba per canviar-se a una de les tres furgonetes acompanyants que teníem, i llestos, a pedalar.

 

Ja al començament tenim el primer entrebanc, una caiguda d'una persona ens fa témer que hagi de plegar massa aviat, però han estat rascades i entre que no ha estat gran cosa i el coratge de poder-ho fer va aconseguir portar a bon terme l'objectiu. Els kilòmetres cauen: Molins de Rei, Martorell, Olesa, Esparreguera, va picant el grup on es formen dos grupets, ai amb la rampeta del timbaler, coll de bruc, jo allà tinc problemes ja que tinc la cala molt fluixa (decididament soc un desastre de forma que noto molèsties al genoll esquerre) baixada fins Castellolí, Igualada, vinga, anem a bon ritme, vas xerrant i coneixent gent, Santa Maria del camí, Calaf, i la Panadella!!!!!!, primera part del recorregut superada, 90 km, bona temperatura i els ànims intactes.

Allà fem un esmorzar per recordar: torrades, pernil, formatge, suc, croissants, ...., vaja troç d'esmorzar, qui controlava aquest aspecte s'ha lluït. Be, son 30' de menjar, beure, riure, descansar, re agrupar-se, deixar la roba d'abric, jo arreglar la cala,... i continuem, no ens podem recrear ja que queden molts kilòmetres.

Curiós destacar també els companys fotògrafs que ens han fet un reportatge genial, veure que passes i veus com t’estan fotografiant amb trípode i tot, penses, encara semblarem bons i tot a les fotos!!!!, em va sorprendre del tot quan vaig veure un dels fotògrafs dalt del pont de Cervera buscant noves perspectives. La veritat tinc ganes de veure el resultat de tota la feina, segur que es genial.

Continuem en terreny favorable cap a Cervera, Tàrrega, Anglesola, Tornabous, i....uffff, recta de 22 km, anem be a relleus de parells, també aprofites per parlar amb més personal i conèixer la gent, jo soc talladet amb gent nova, però tot son facilitats i vas petant la xerrada amb certa facilitat, Bellcaire, Balaguer, ..., aquí comença terreny dur i el sol ja pica, Castelló de Farfanya, Algerri, aquí anem molt trencats, el troç de rodar a bon ritme + els repetjons + la calor ja pesen sobre els nostres herois, a Alfarràs toca parada.

Allà fem 15' de beure, beure, beure, menjar una mica plàtans, bolleria, fer necessitats, relaxar,..., allà la duresa del terreny fa que dues persones hagin de continuar el camí en bici, ja porten 170 km que deu ni do, i vinga, tornem-hi, així que poc a poc anem cap a Tamarite, i....., catacrac, se'm trenca una peça del sillin que m'inutilitza la bici. Quina ràbia!!!, que faig,... per sort tenim furgons de suport, de forma que aprofito la bici d'una de les persones que no podia continuar, em ve un pel petita però be, les sabatilles un pel justes però suficient, que be, puc continuar, merci company, quin favor m'has fet permetent-me arribar, hi ha ciclistes que li tenen molta estima a la seva bici i no tothom està disposat a deixar-la així com així ;)

Continuo en plan contrarellotge a atrapar el grup, travesso Tamarite, arribo a Binéfar i allà estant refrescant-se i esperant-me, be, continuem direcció San Esteban de Litera, fem un portet, Fonz, Estadilla, remuntem el Cinca cap el Grado,..,ufff, la calor castiga, els peus em comencen a cremar per portar sabatilles un pel justes, però queda poc, aguanta, i desviem cap a Torreciudad,

sol son 5 km, de forma que tot i que anem reventats, comencem a pujar com si ens estiguéssim jugant el Tour, jo com soc una mica picadete, doncs clar, entro al joc, i vaja, uffff, quin mal les cames, quin mal tot, continua, passo un, m'enganxa el Franz, auva quina rampa, ufffff, ja hi som, ja hi som, arribeeeeeeeeeeeeeeeem.

Per fi ho hem assolit, son les 16:00 aprox i ja estem dalt del Santuari de Torreciudad, hem patit fresqueta, calor, cansament una miqueta d'aire,molts kilòmetres i hores, però ja hi som. Allà ens ajuntem, descansem, quatre fotos, un salve, una dutxa, celebracions diverses (he vist al Pere en plena faena, jejeje), i vinga, ja podem tornar al cotxe, tot ha sortit genial. Tranquil·la tornada en furgona comentant la jugada, i res, a descansar, que ens ho hem guanyat.