domingo, 20 de marzo de 2011

Nueva fecha: Domingo 29 de Mayo

Pues eso, que cambiamos la fecha de la romería, y la pasamos al día siguiente Domingo 29 de Mayo de 2011. Un compromiso ineludible de Mateo y mío, ha provocado que tengamos que cambiar la fecha. Nuestros hijos Óscar y Oriol, recibirán el Sacramento de la Confirmación el sábado 28, y las dos cosas eran incompatibles. Así que tras consultar a unos cuantos de los asistentes a las dos ediciones anteriores y ver que no generaba muchos problemas el cambio de fecha, hemos decidido moverla al domingo 29.

Un comentario generalizado, y que se ha visto acentuado tras la victoria del Barça al Arsenal, y del Madrid al Olimpique, ha sido que así se asegura poder ver la final de la Champions. Y claro, si a eso le sumamos que en la semifinal es posible que se enfrenten entre ellos, las probabilidades de que uno de los dos esté en la final es alta. Ni que decir tiene que mi preferencia es el Barça (y así será), pero en deferencia a Mateo, sufrido madridista, estoy obligado a como mínimo contemplar la remota posibilidad de que lleguen ellos.

En otro orden de cosas, hace dos semanas se disputó la Maratón de Barcelona. 15.000 atletas estaban inscritos y más de 12.000 la terminaron. Entre ellos, pude contar a como mínimo 4 participantes de la romería (Xavi, Víctor, Àngel y yo) y un posible participante este año (Ramon). Todos acabamos con tiempos acordes a nuestras espectativas, teniendo en cuenta que nuestro hobby principal es la bici. En mi caso la hice acompañado de Xavi y Victor hasta el km 30, y la verdad es que nos lo pasamos muy bien. A partir de ese km, cada uno siguió su ritmo, y yo opté por la misma táctica que utilizo cuando llego a la presa del Grado, dejarles marchar, que en la meta ya me esperan. Y, efectivamente, en la meta estaban esperándome. También estaba mi familia, cosa que me hizo mucha ilusión.


Hoy se ha disputado la primera marcha cicloturista del circuito catalán de larga distancia. Cuando escribo estas líneas no hay publicado aún los resultados, pero se que algunos de los lectores del blog habéis participado. Espero que todo haya salido bien, y hayais pasado un buen día.

jueves, 3 de marzo de 2011

Què és un romiatge?

Hola de nou,
La setmana passada no vaig tenir temps de penjar cap post, i aquesta també he anat una mica de bòlid. Haig de reconèixer que el últims preparatius de la marató de Barcelona que, si Déu vol, faré aquest diumenge, agafen tot el temps lliure que em resta. Em consta que no soc l'únic participant del romiatge que està inscrit. Pel cap baix jo en conto tres més. Un cop passat l'esdeveniment, i si tinc el permís dels implicats, ja faré algún comentari.
També queda poc per que arrenqui la primera marxa cicloturista de llarga distància del circuit català, i alguns us hi heu apuntat. Això sí que es ja un entrenament de debó.
I com que també alguns debutareu en això que anomenem "romiatge ciclista", l'hi he demanat a mossèn Pere, un dels membres qualificats del peloton, si podia enviar-me un article on expliqués en que consisteix un romiatge. Aquí el teniu, amb links i tot.
Que "què és un romiatge"?
1. Doncs a veure si sóc capàç d’explicar-ho. La paraula ve de “romer”, aquella persona que peregrinava a Roma, com a centre de la cristianitat. Podem situar-ho a l’Edat Mitjana, quan Europa era practicament una unitat i s’anava i es tornava amb una naturalitat (per manca de fronteres i de diferències lingüístiques) avui desconeguda.
Després es va fer extensible a aquells que peregrinaven a altres llocs, com per exemple a Santiago de Compostela per fer “el camí”, a Jerusalem, o aquells que s’acostaven a alguna ermita de la Mare de Déu per honrar-la i fer-li homenatge. Allà es dirigien resant el Rosari i a l’arribar solien fer-li alguna ofrena i resar-li la Salve o altres oracions.
Al llarg del temps s’han diversificat les maneres i les manifestacions de l’amor que els creients tenim a la Mare de Déu. Tot i així, la substància es manté igual. Un romiatge és una peregrinació per honrar la Mare de Déu, en un santuari o una ermita dedicada a Ella. Maneres? Les que vulguis: en barca, a peu, a cavall, en bici, en moto,… ; Llocs? Igual: en una ermita al cim d’una muntanya com Montserrat, el Far, Bellmunt…, en una imatge d’un oratori d’un hospital, en una capella a la Mare de Déu d’una esglesia qualsevol,… Gent? N’hi ha que van dos, cinc, vint, cent,… Quan? Quan un vol, tot i que és habitual fer-ho al mes de maig que és el mes que li dediquem a la Mare de Déu, doncs és el mes en que la natura està en el seu màxim esplendor.

2. I per peregrinar cal posar cara seriosa? No, és clar que no. Peregrinar és oferir-li a la Mare de Déu els nostres cors i els nostres cossos. I això ho fem primer anat a un lloc, en el nostre cas a Torreciutat, oferint-li l’esforç que pot suposar a cadascú; en segòn lloc, resant les tres parts del Rosari; i per últim fent-li ofrena a l’arribar de tots nosaltres i les nostres famílies. I tot plegat entre rialles, esbufecs, xerrades i mil incidències que es podrueixen en 250 km sobre la bici.

3. I perquè el Rosari? Doncs perquè és l’oració més senzilla que tenim: és a l’abast de tothom, de petits i grans, de sabis i ignorants, de malalts i de sans, de gent d’aquí i d’allà,… En el Rosari li repetim a la Mare de Déu el moment més important de la seva vida, en l’Avemaria; recordem els misteris de la vida de Jesucrist i d’Ella mateixa i ho fem demanant per tantes intencions que un pot tenir. Veure aquests videos amb motius per resar-lo (May feelings)

4. Què ha de fer un que no hagi resat mai? Doncs no preocupar-se. No hi ha ningú que coneixi millor l’ànima de cadascú que Nostre Senyor, i això val per les bones intencions. Recordo un romiatge en bici que vaig fer amb un amic que “no havia resat mai” (al menys així deia). El vàrem fer al Tibidabo pujant per Sta. Creu d’Olorda. Jo anava resant les avemaries i ell s’afegia al final dient “Amén”… Què contents estàvem els dos a l’arribar a dalt del Tibidabo i parar-nos davant la imatge  de la Mare de Déu que hi ha a la façana!
Aquí tens uns links on es poden descarregar impresos per aprendre a resar-lo
En castellà:
En català:
També podcast en castellà:

5. Per aquesta raó també s’enten que és molt diferent com un es prepari interiorment, amb l’ànima neta, preparada per acollir a Nostre Senyor en l’Eucaristia que tenim a l’arribar. Sempre tindrem a prop la possibilitat de confesar-nos en ruta o a l’arribar a Torreciutat. Si puc ajudar-vos en el que sigui…
peredomingo@gmail.com