Hola de nou,
La setmana passada no vaig tenir temps de penjar cap post, i aquesta també he anat una mica de bòlid. Haig de reconèixer que el últims preparatius de la marató de Barcelona que, si Déu vol, faré aquest diumenge, agafen tot el temps lliure que em resta. Em consta que no soc l'únic participant del romiatge que està inscrit. Pel cap baix jo en conto tres més. Un cop passat l'esdeveniment, i si tinc el permís dels implicats, ja faré algún comentari.
També queda poc per que arrenqui la primera marxa cicloturista de llarga distància del circuit català, i alguns us hi heu apuntat. Això sí que es ja un entrenament de debó.
I com que també alguns debutareu en això que anomenem "romiatge ciclista", l'hi he demanat a mossèn Pere, un dels membres qualificats del peloton, si podia enviar-me un article on expliqués en que consisteix un romiatge. Aquí el teniu, amb links i tot.
Que "què és un romiatge"?
1. Doncs a veure si sóc capàç d’explicar-ho. La paraula ve de “romer”, aquella persona que peregrinava a Roma, com a centre de la cristianitat. Podem situar-ho a l’Edat Mitjana, quan Europa era practicament una unitat i s’anava i es tornava amb una naturalitat (per manca de fronteres i de diferències lingüístiques) avui desconeguda.
Després es va fer extensible a aquells que peregrinaven a altres llocs, com per exemple a Santiago de Compostela per fer “el camí”, a Jerusalem, o aquells que s’acostaven a alguna ermita de la Mare de Déu per honrar-la i fer-li homenatge. Allà es dirigien resant el Rosari i a l’arribar solien fer-li alguna ofrena i resar-li la Salve o altres oracions.
Al llarg del temps s’han diversificat les maneres i les manifestacions de l’amor que els creients tenim a la Mare de Déu. Tot i així, la substància es manté igual. Un romiatge és una peregrinació per honrar la Mare de Déu, en un santuari o una ermita dedicada a Ella. Maneres? Les que vulguis: en barca, a peu, a cavall, en bici, en moto,… ; Llocs? Igual: en una ermita al cim d’una muntanya com Montserrat, el Far, Bellmunt…, en una imatge d’un oratori d’un hospital, en una capella a la Mare de Déu d’una esglesia qualsevol,… Gent? N’hi ha que van dos, cinc, vint, cent,… Quan? Quan un vol, tot i que és habitual fer-ho al mes de maig que és el mes que li dediquem a la Mare de Déu, doncs és el mes en que la natura està en el seu màxim esplendor.
2. I per peregrinar cal posar cara seriosa? No, és clar que no. Peregrinar és oferir-li a la Mare de Déu els nostres cors i els nostres cossos. I això ho fem primer anat a un lloc, en el nostre cas a Torreciutat, oferint-li l’esforç que pot suposar a cadascú; en segòn lloc, resant les tres parts del Rosari; i per últim fent-li ofrena a l’arribar de tots nosaltres i les nostres famílies. I tot plegat entre rialles, esbufecs, xerrades i mil incidències que es podrueixen en 250 km sobre la bici.
3. I perquè el Rosari? Doncs perquè és l’oració més senzilla que tenim: és a l’abast de tothom, de petits i grans, de sabis i ignorants, de malalts i de sans, de gent d’aquí i d’allà,… En el Rosari li repetim a la Mare de Déu el moment més important de la seva vida, en l’Avemaria; recordem els misteris de la vida de Jesucrist i d’Ella mateixa i ho fem demanant per tantes intencions que un pot tenir. Veure aquests videos amb motius per resar-lo (May feelings)
4. Què ha de fer un que no hagi resat mai? Doncs no preocupar-se. No hi ha ningú que coneixi millor l’ànima de cadascú que Nostre Senyor, i això val per les bones intencions. Recordo un romiatge en bici que vaig fer amb un amic que “no havia resat mai” (al menys així deia). El vàrem fer al Tibidabo pujant per Sta. Creu d’Olorda. Jo anava resant les avemaries i ell s’afegia al final dient “Amén”… Què contents estàvem els dos a l’arribar a dalt del Tibidabo i parar-nos davant la imatge de la Mare de Déu que hi ha a la façana!
Aquí tens uns links on es poden descarregar impresos per aprendre a resar-lo
En castellà:
En català:
També podcast en castellà:
5. Per aquesta raó també s’enten que és molt diferent com un es prepari interiorment, amb l’ànima neta, preparada per acollir a Nostre Senyor en l’Eucaristia que tenim a l’arribar. Sempre tindrem a prop la possibilitat de confesar-nos en ruta o a l’arribar a Torreciutat. Si puc ajudar-vos en el que sigui…
peredomingo@gmail.com
Eduard, que et vagi molt bé la marató, espero que l'acabis i recorda aquella dita maratoniana "sortida de cavall arribada de burro", per tant, cal mesurar les forçes.
ResponderEliminarPer la meva part ja tinc ganes que arribi el dia 28 de maig, mentrestant vaig entrenant el que puc, però sempre falta temps, de moment el 20 de març aniré a Vilafranca a la Terres de Vi i Cava, a veure que tal.
La setmana desprès del romiatge, si estic en condicions, penso fer la "Superbonaigua" que aquest any ha ampliat el recorregut fins a 200 Km i un port més. Animo a tota la gent del romiatge a que s'apuntin a aquesta cicloturista, ja que és molt bonica i val la pena.
Ja per acabar, celebro el post del mossèn Pere, m'agradat molt, i com que no el conec personalment espero fer-ho el dia del romiatge, que serà el meu primer romiatge en bicicleta.
Salutacions a tothom. Josep Ortiz Llena. Agramunt.
Doncs, jo també estaré encantat de conéixer-te. Segur que em trobes a la cua del pilot.
ResponderEliminarReso per tu.
Pere