Benvolguts ciclistes “romiatgeros”,
Aquestes lletres no volen
ser una “crònica” de la gran fita que hem realitzat els dies 4 i 5 de maig del
2013, sinó unes notes per il·lustrar la meravella de pedalar amb persones tant
especials al voltant de 17 hores per fer quasi 400 quilòmetres. És per això que
em centraré més en fer un petit comentari de cadascú, que del recorregut
efectuat. Faré una petita descripció del que més m’ha cridat l’atenció de cadascú,
demanant des de ja perdó, per si algú se sent poc identificat. Tanmateix, “etiquetaré”
a cadascú amb algun nom (que posaré amb negreta darrera de cada nom) amb la
complicació, complexitat i risc que això comporta, però que desprès de tantes
hores de “companyerisme” sóc incapaç de reprimir-me a dir...
El “pelotón” estava format
pel Mateo i els següents 12 ciclistes:
Amb la incorporació de
l’equip “professional Atrapalo” format pel Manuel
“líder
de l’equip” i en Jaume “gregari
de luxe”, s’ha donat un salt qualitatiu de nivell. Clarament es veia
tant en l’equipament perfectament uniformat i patrocinat per www.atrapalo.com,
com pel vertiginós ritme que ambdós imposaven, que érem davant dels dos homes
més en forma del grup. Realment el nom de “Atrapalo” (si pots) anava d’acord a
la gran velocitat que duien. Potser l’any vinent patrocinen l’uniforme del
romiatge i anem “tots” corporatius d’Atrapalo ....
Un altra fixatge important
ha estat en Josep “gentelman”,
que tot i que no duia la roba d’Atrapalo, fàcilment el podríem incloure en
l’equip dels “professionals”.Ciclista fi en el rodar i amb una elegància innata
a l’hora de posar-se sobre la bici per tal de moure els impressionant pinyons i
plats que duia la seva “Time”, i “picar-se” amb en Ricardo cada cop que la
pujada es eia forta. La seva gran contribució va estar en com ens “va portar”
del quilòmetre 160 al 190, desprès de la parada de dinar, a un ritme perfecte i
excel·lent, en el moment més crític de la jornada de diumenge, evitant que
ningú es despengés, i fent possible que tots finalitzéssim: gràcies Josep.
Amb l’Horacio “la fuerza”, també nou en aquesta
edició, es veia la força i el caràcter d’un autèntic paisà de Zamora: tot
compromís amb el repte. A l’inici era una incògnita inclús per a ell mateix, ja
que mai havia fet una sortida tant forta. Però novament, es demostra que les
persones que estan implicades i convençudes de la seva vàlua, acaben traient el
millor per aconseguir grans fites, com la aconseguida: felicidades Horacio.
En Ricardo, “el indomable” , és un dels homes
importants del “pelotón”. Donada la seva força i potència, fa que qualsevol que
intenta una escapada, de seguida se’l trobi enganxat a la roda. El vàrem tenir
a totes les escapades de l’equip Atrapalo, va “demarrar” a tots el ports, es va
“picar” amb un iaio de 70 anys, i inclús va disputar la darrera pujada de les
Maioles, just abans d’arribar. És per això que li donem el premi a la
regularitat i clar vencedor d’aquest any: felicitats Ricardo.
En Xavi, “the best” , és un ciclista excepcional, fi, ràpid, fort,
perfeccionista, metòdic, bon rodador, bon escalador, millor “baixador”, és a dir:
el número 1. És d’aquets companys, que no fa soroll, però que “ajuda” a tothom:
està pendent de que el ritme sigui el bo, de que ningú es despengi, d'assistir
als ciclistes quan ho passem malament, et dona conversa, etc. És per tot això i
molt més, que et dono el premi al “companyerisme”.
En Ricard, “la revelació “, ja que ha fet els
400 quilòmetres sense assabentar-se. Duia un bon entrenament de fons, amb una
preparació a consciència. Però es clar, 400 en dos dies eren una incògnita, que
ha trigat ben poc en demostrar-nos que això per a ell no és res, i que tal i
com em va comentar al final, “...doncs si n’hagués de fer 50 més, ho faria...”:
toma ja. Aquí es torna a veure que les ganes i la il·lusió, acompanyats d’un
fort esperit de sacrifici i voluntat, van treure d’en Ricard el millor de dins
seu. I això que per a ell aquesta sortida és un entrenament per la “quebrantahuesos”
d’aquest any: xaval, la faràs amb una sola cama. Enhorabona !!!
L’Eduard, “el
guardaespaldas”. Que dir de l’Eduard que no sabeu tots: sense ell, això
seria impensable i impossible. Persones, horaris, recorreguts, intendència, hostatge,
gravar sobre la bici, fotre un crit de tant en tant, i d’altres mil temes que
si ell no ho fa, ningú ho fa. Tenir una persona com l’Edu, que només es preocupa
per que les altres persones ho passem bé, ho trobem tot a punt, estigui tot
coordinat, no manqui el més mínim detall, surti tot a la perfecció, és un luxe
i una “rara avis” que ens els temps que corren ja no se’n troben: gràcies per
tot i no canviïs.
El Mateo, “el imprescindible” . Que comentar del nostre “home bo” del
romiatge, peça clau i fonamental per tots els que anem a gaudir. Poder comptar
amb el Mateo és del tot imprescindible per a nosaltres, ja que sense ell, és
quimèric fer aquest pla. Arribar a les “parades tècniques” i trobar-se la taula
parada i els bancs muntats, el pa tou acabat de fer, les taronges tallades, el
fuet restringit només per la tornada, cafè calent al “termo”, i la resta de
viandes i begudes llestes per a ser devorades pels afamats ciclistes, és
quelcom que les paraules no poden descriure. I aquest any s’ha lluït amb una
increïble paella, de la que no va quedar ni un gra d’arròs de lo bona que li va
quedar. És per tot això i molt més, que TOTS t’estem agraïts de tot cor Mateo.
El Juan, “el fino”. Li poso aquesta etiqueta ja que va en consonància amb
la seva corpulència, la seva manera de pedalar, la seva manera de parlar, el
seu tracte personal, pels seus coneixements del món de la paella (socarraet) i
d’altres tants aspectes personals, que fan que estar i compartir tantes hores
amb el Juan, siguin una delícia i un plaer del que em pogut gaudir aquests dos
dies: gràcies Juan, segueix igual de autèntic.
En Carlus, “el clàssic”. Amb la bici més ben
cuidada de tot l’equip, el Carlus és pels seus coneixements mecànics, una
persona que sense cap mena de dubte sempre va bé tenir a prop. És el Mac Giver
de la mecànica, i amb una llauna de sardines és capaç d’arreglar un canvi
espatllat. Gràcies a Déu, encara no s’han hagut de requerir els seus serveis en
ruta, però no dubteu que si teniu algun problema o dubte a resoldre, ell és el
vostre home. He tingut la sort de “catar” els seus coneixements i perícia, per
tal de suavitzar el meu 25-11 per un 28-12. Gràcies Carlus, te’n dec una.
En Pepe, “finisher”. Fita aconseguida: ha arribat a Torreciudad amb certa
facilitat i sense tenir que apurar a les rotondes per deixar-se el pedal i
fotre cabrioles. El canvi de la “mountan bike adaptada” per una bici de
carretera ha estat un clar encert per aconseguir aquest èxit. El membre amb més
experiència-veterania de l’equip, ha estat a l’alçada de tant selecte grup de
ciclistes. Ja es veu que el Pepe està sempre ben acompanyat i assistit dels
seus amics (el clan Nafria): això demostra el que vals. Felicidades Pepe.
En Carles “el tapat”. Consti que aquesta etiqueta me la van posar els meus
estimats companys de patiment. Bé, donat que és de mala educació parlar d’un
mateix, tanco aquí aquestes ratlles, amb la finalitat de que hagueu passat una
bona estona.
Gràcies a tots per ser tant
autèntics.
Ens veiem l’any vinent si
Déu vol.
