El UNO x UNO de Carles Ramírez

Benvolguts ciclistes “romiatgeros”,

Aquestes lletres no volen ser una “crònica” de la gran fita que hem realitzat els dies 4 i 5 de maig del 2013, sinó unes notes per il·lustrar la meravella de pedalar amb persones tant especials al voltant de 17 hores per fer quasi 400 quilòmetres. És per això que em centraré més en fer un petit comentari de cadascú, que del recorregut efectuat. Faré una petita descripció del que més m’ha cridat l’atenció de cadascú, demanant des de ja perdó, per si algú se sent poc identificat. Tanmateix, “etiquetaré” a cadascú amb algun nom (que posaré amb negreta darrera de cada nom) amb la complicació, complexitat i risc que això comporta, però que desprès de tantes hores de “companyerisme” sóc incapaç de reprimir-me a dir...

El “pelotón” estava format pel Mateo i els següents 12 ciclistes:

Amb la incorporació de l’equip “professional Atrapalo” format pel Manuel “líder de l’equip” i en Jaume “gregari de luxe”, s’ha donat un salt qualitatiu de nivell. Clarament es veia tant en l’equipament perfectament uniformat i patrocinat per www.atrapalo.com, com pel vertiginós ritme que ambdós imposaven, que érem davant dels dos homes més en forma del grup. Realment el nom de “Atrapalo” (si pots) anava d’acord a la gran velocitat que duien. Potser l’any vinent patrocinen l’uniforme del romiatge i anem “tots” corporatius d’Atrapalo ....

Un altra fixatge important ha estat en Josep “gentelman”, que tot i que no duia la roba d’Atrapalo, fàcilment el podríem incloure en l’equip dels “professionals”.Ciclista fi en el rodar i amb una elegància innata a l’hora de posar-se sobre la bici per tal de moure els impressionant pinyons i plats que duia la seva “Time”, i “picar-se” amb en Ricardo cada cop que la pujada es eia forta. La seva gran contribució va estar en com ens “va portar” del quilòmetre 160 al 190, desprès de la parada de dinar, a un ritme perfecte i excel·lent, en el moment més crític de la jornada de diumenge, evitant que ningú es despengés, i fent possible que tots finalitzéssim: gràcies Josep.

Amb l’Horacio “la fuerza”, també nou en aquesta edició, es veia la força i el caràcter d’un autèntic paisà de Zamora: tot compromís amb el repte. A l’inici era una incògnita inclús per a ell mateix, ja que mai havia fet una sortida tant forta. Però novament, es demostra que les persones que estan implicades i convençudes de la seva vàlua, acaben traient el millor per aconseguir grans fites, com la aconseguida: felicidades Horacio.

En Ricardo, “el indomable” , és un dels homes importants del “pelotón”. Donada la seva força i potència, fa que qualsevol que intenta una escapada, de seguida se’l trobi enganxat a la roda. El vàrem tenir a totes les escapades de l’equip Atrapalo, va “demarrar” a tots el ports, es va “picar” amb un iaio de 70 anys, i inclús va disputar la darrera pujada de les Maioles, just abans d’arribar. És per això que li donem el premi a la regularitat i clar vencedor d’aquest any: felicitats Ricardo.

En Xavi, “the best” , és un ciclista excepcional, fi, ràpid, fort, perfeccionista, metòdic, bon rodador, bon escalador, millor “baixador”, és a dir: el número 1. És d’aquets companys, que no fa soroll, però que “ajuda” a tothom: està pendent de que el ritme sigui el bo, de que ningú es despengi, d'assistir als ciclistes quan ho passem malament, et dona conversa, etc. És per tot això i molt més, que et dono el premi al “companyerisme”.

En Ricard, “la revelació “, ja que ha fet els 400 quilòmetres sense assabentar-se. Duia un bon entrenament de fons, amb una preparació a consciència. Però es clar, 400 en dos dies eren una incògnita, que ha trigat ben poc en demostrar-nos que això per a ell no és res, i que tal i com em va comentar al final, “...doncs si n’hagués de fer 50 més, ho faria...”: toma ja. Aquí es torna a veure que les ganes i la il·lusió, acompanyats d’un fort esperit de sacrifici i voluntat, van treure d’en Ricard el millor de dins seu. I això que per a ell aquesta sortida és un entrenament per la “quebrantahuesos” d’aquest any: xaval, la faràs amb una sola cama. Enhorabona !!!

L’Eduard, “el guardaespaldas”. Que dir de l’Eduard que no sabeu tots: sense ell, això seria impensable i impossible. Persones, horaris, recorreguts, intendència, hostatge, gravar sobre la bici, fotre un crit de tant en tant, i d’altres mil temes que si ell no ho fa, ningú ho fa. Tenir una persona com l’Edu, que només es preocupa per que les altres persones ho passem bé, ho trobem tot a punt, estigui tot coordinat, no manqui el més mínim detall, surti tot a la perfecció, és un luxe i una “rara avis” que ens els temps que corren ja no se’n troben: gràcies per tot i no canviïs.

El Mateo, “el imprescindible” . Que comentar del nostre “home bo” del romiatge, peça clau i fonamental per tots els que anem a gaudir. Poder comptar amb el Mateo és del tot imprescindible per a nosaltres, ja que sense ell, és quimèric fer aquest pla. Arribar a les “parades tècniques” i trobar-se la taula parada i els bancs muntats, el pa tou acabat de fer, les taronges tallades, el fuet restringit només per la tornada, cafè calent al “termo”, i la resta de viandes i begudes llestes per a ser devorades pels afamats ciclistes, és quelcom que les paraules no poden descriure. I aquest any s’ha lluït amb una increïble paella, de la que no va quedar ni un gra d’arròs de lo bona que li va quedar. És per tot això i molt més, que TOTS t’estem agraïts de tot cor Mateo.

El Juan, “el fino”. Li poso aquesta etiqueta ja que va en consonància amb la seva corpulència, la seva manera de pedalar, la seva manera de parlar, el seu tracte personal, pels seus coneixements del món de la paella (socarraet) i d’altres tants aspectes personals, que fan que estar i compartir tantes hores amb el Juan, siguin una delícia i un plaer del que em pogut gaudir aquests dos dies: gràcies Juan, segueix igual de autèntic.

En Carlus, “el clàssic”. Amb la bici més ben cuidada de tot l’equip, el Carlus és pels seus coneixements mecànics, una persona que sense cap mena de dubte sempre va bé tenir a prop. És el Mac Giver de la mecànica, i amb una llauna de sardines és capaç d’arreglar un canvi espatllat. Gràcies a Déu, encara no s’han hagut de requerir els seus serveis en ruta, però no dubteu que si teniu algun problema o dubte a resoldre, ell és el vostre home. He tingut la sort de “catar” els seus coneixements i perícia, per tal de suavitzar el meu 25-11 per un 28-12. Gràcies Carlus, te’n dec una.

En Pepe, “finisher”. Fita aconseguida: ha arribat a Torreciudad amb certa facilitat i sense tenir que apurar a les rotondes per deixar-se el pedal i fotre cabrioles. El canvi de la “mountan bike adaptada” per una bici de carretera ha estat un clar encert per aconseguir aquest èxit. El membre amb més experiència-veterania de l’equip, ha estat a l’alçada de tant selecte grup de ciclistes. Ja es veu que el Pepe està sempre ben acompanyat i assistit dels seus amics (el clan Nafria): això demostra el que vals. Felicidades Pepe.

En Carles “el tapat”. Consti que aquesta etiqueta me la van posar els meus estimats companys de patiment. Bé, donat que és de mala educació parlar d’un mateix, tanco aquí aquestes ratlles, amb la finalitat de que hagueu passat una bona estona.

Gràcies a tots per ser tant autèntics.

Ens veiem l’any vinent si Déu vol.