Crónica 2009

Como os dije la semana pasada, he recuperado la crónica de la segunda edición. En esta ocasión fuímos más gente, se incorporó gente amiga de Barbastro, y tuvimos un invitado sorpresa: el viento. Nos acompañó durante 200 kms e hizo que la marcha se hiciera más dura.

Para dar fe de ello, he incorporado algunas imágenes inéditas de la romería, donde se aprecia a un peloton rodando en fila de uno y bastante estirado.

Para el día de la romería estamos organizando un plan alternativo para las familias de los sufridos ciclistas. La idea sería una visita guiada al santuario de Torreciudad y alguna actividad para los más pequeños. Todo ello de las 15h a 17h, hora en la que estimamos llegar a nuestro destino. Ya os iré informando de los detalles.

De momento, espero que disfrutéis con la crónica de Xavi, y el vídeo, que es un aperitivo del que confío que mi hijo me ayude a editar en plan más profesional, que la versión sencilla que he preparado a prisa y corriendo.

Enguany hem tornat a fer la segona edició del Romiatge Barcelona - Torreciudad.

La cosa va a més ja que aquest any vam sortir 21 persones (pocs més que l'any passat) amb algun afegit que s'apuntava per Alfarràs. A més hi havia força més nivell ja que venia gent més forta que l'any passat (un sub23, un senior, i algun triatleta d'ironmans). La organització muntada entre uns quants, impecable, com l'any passat (furgones acompanyant tot el recorregut, assistència aigua, esmorzar panadella genial i esmorzar a Alfarràs semblava un bon avituallament de marxes).

Això si, aquest any perquè el tema fos una veritable passió ens vam trobar amb un acompanyant inesperat que es el vent. Si fas més de 200 km en una única direcció (est a oest) i a més el vent ve d'oest amb certa intensitat...doncs tens un problema. Per sort érem un bon pilot, i entre la quantitat de gent que érem, la gent que va ajudar a mantenir un ritme constant però no asfixiant, i es clar, la voluntat i força de la gent la cosa va arribar a bon port, però no negarem que ens va costar força més que l'any passat (vam tardar 2 hores més), i va causar algun que altre estrall al pilot començant per mi mateix que l'any passat vaig estar lluitant a Torreciutat per pujar més o menys fortet fent les típiques picabaralles ciclistes, i enguany m'he hagut de conformar amb simplement pujar aprofitant la enorme pinyonada de que disposo (no va caure el 29 de miracle) en imatge típica d'arriere du peloton.

Per la resta doncs molt bon ambient, molt bon grup i molt bona pinya.

A estones els galls s'espitaven (pujada Panadella, entrada Cervera, pujada a Torreciudad), a estones calma xixa total (els moments del rosari), a moments control dins el pilot (els plans d'Agramunt o el tram d'Algerri), la veritat sortida absolutament variada, i es que tantes hores donen per molt.

L'arribada al santuari on ens van posar la música de "Carros de Foc" va ser inenarrable junt amb la desfilada posterior per l'interior del recinte (camps elilsis?).

I si a sobre s'acaba la jornada amb un "xorreo" del barça al Bernabeu...que més podem demanar?

Bé, una miqueta menys de vent tampoc hagués estat malament, però això es com el mont Ventoux que si no l'has pujat en vent no pots dir que l'hagis pujat.