Un any més pels vols del final de maig es presenta el que va començar com una idea curiosa i s'ha convertit en un clàssic com es la Barcelona-Torreciutat. Enguany tenia certa dificultat de dates i els dubtes de l'alma matter del event: mossen Pere. Finalment hem estat una bona colla repartit en tres grups diferents (els que comencen a Barcelona, a Igualada i a la Panadella), i cada cop la opció més llarga perd adeptes degut a la gran longitud del recorregut, però en canvi l'essencia del romiatge que es l'arribada a Torreciutat es manté o inclús potser s'amplia, que amb el temps que ja porta es un símptoma de molt bona salut.
A nivell personal enguany tenia un tema que em voltava al cap i es el que al dia següent estava inscrit a la marxa Terres de l'Aigua, això volia dir per una banda que no m'havia de passar a nivell físic, i per l'altre una certa preocupació per l'hora de tornada ja que tenia dos dies seguits de forces matinades afegit al esforç físic. Curiosament al final es va anular la marxa per pluja, i curiosament una de les persones més disconformes amb la decisió vaig ser jo (potser em vaig lliurar d'una bona?).
A la sortida ens presentem a les 6:00 un total de 7 persones més l'impagable acompanyament del Mateo, quasi tots som clàssics, i disposats a realitzar un any més el recorregut, com cada any hi ha una petita parada per problemes però enguany son menors, i com que tot el que hi havia a la sortida era gent més preparada el primer sector es fa un pel més ràpid, l'aire està neutre o una mica de cara, però el ritme alegre, al menys fins Olesa de Montserrat on comença la llarguísima pujada del Bruc que superem sense entrebancs.
Un cop baixat a Igualada el grup creix i el ritme baixa una mica. Per evitar que l'inici de la Panadella es converteixi en un martiri es fa el primer rosari que ja ens deixa a Santa Maria del Camí, la última part de la pujada serem bons i la qualificarem de tàctica, però aixó si, amb un bon sprint final. Dalt de la Panadella ens reunim ja tots, i be, res a comentar del excel.lent esmorzar a la Panadella a base d'embotit, formatge, sucs, pastes, cafés,...
Un cop esmorzats i sota un fort fred encarem direcció Cervera on apareix la sorpresa més agradable del dia que es un fort vent de cul que ens permet literalment "volar" cap a Cervera, a partir d'aquí la cosa es més normal però sempre favorable el qual fa que arribem a Balaguer primer i Algerri després abans del previst i amb menys cansament que altres anys.
A Algerri fem avituallament amb més calma que anys anteriors ja que hem arribat abans i tenim marge, així encarem per Tamarite, Binéfar i la pujada a San Esteban de Litera sempre amb aire favorable i un aspecte molt important en aquestes hores i es una bona fresqueta que fa que una zona seca i àrida es passi força be, de fet, normalment en aquesta petita pujada la gent va fatal, i enguany entre que menys gent porta els 200 km, i que la temperatura es més agradable, en general la majoria pugem força còmodes i a un bon ritmet tot i que ens han retallat alguna corva i per tant augmentat la duresa de les rampes.
Aquest avituallament l'any anterior també va ser molt ràpid i enguany per la comoditat del temps ens recreem més, a la sortida fem la tercera part del rosari que ens enganxa mig en baixada. Ja toca fer els últims repetxons per encarar la pujada final. Enguany es fa una espècie de pacte de no agresió fins la presa, per allò de donar més emoció a la pujada, jo de fet accepto perque soc concient que enguany no tinc les cames del any anterior i ja em va be, però sol encarar les primeres corves es noten els nervis i la cosa es dispara força aviat, aquí ja es un campi qui pugui on a pesar de tot es nota en el ritme el menor desgast que altres anys, així arribem a Torreciutat allà les 16:30 molt contents de l'objectiu assolit, ja disposats a fer la Salve, la dutxa i la missa oficiada per mossen Pere.
Si les previsions deien que plouria no es van equivocar, just sortir del santuari cau un gran xaf que ens fa correr literalment fins els cotxes fent que el comiat sigui difús, per sort hem arribat aviat i ens hem lliurat. Després la tornada amb bons ànims per comentar les batalletes i segons com arreglar el mon disposats a retrobar-nos l'any vinent a la que ha de ser una edició especial: la cinquena!!!.
Si voleu veure més fotografies les trobareu
aquí.
