Ho hem intentat...

Donçs al final, les condicions metereològiques han estat molt dolentes i hem decidit aplaçar el romiatge ciclista d'enguany.

 

A les 7 del matí estàvem tots puntuals al lloc de sortida (cal destacar el alt compromís de tothom malgrat que pintàven bastos) i per moments semblava que els temps ens respectaria. Plovia força a les comarques barcelonines, com va certificar en Lluis que venia en bici des de Pallejà, però a l'Anoia no. Les cares somrients de la foto de sortida reflexen l'estat d'ànim i esperança.

 

 

 

No obstant, va ser començar a pedalar i començar a ploure. Cada cop plovia més i més. El tram final de pujada a la Panadella va servir per resar la primera part del rosari, però el temps no només no millorava, sinò que va aparèixer un fort vent de cara. Més que un romiatge semblava un Via Crucis!

A la benzinera de la Panadella petit reagrupament, i un cop verificat que no es veia el cel gens esperançador, vàrem decidir provar sort fins Agramunt.

 

Inici de baixada i punxada del Juan. Primers símptomes d'hipotèrmia del Josep. Fred, vent, aigua, ...

En fi, que quan arribem a Cervera busquem un bar, i café en llet calent en mà, per unanimitat decidim que ho tornarem a intentar en un altre ocasió. No estava gens clar l'anada i menys la tornada. El temps i el radar de pluja del meteocat ens han donat la raó. Ha plogut per tot àrreu on haviem de passar i a les hores que haviem de passar, tant dissabte com diumenge, excepte el tram Balaguer-Torreciudad que l´haguèssim fet xops, però sense pluja.

 

Està pendent de confirmar el dia, però en principi serà aquest proper cap de setmana... si les condicions meteoròlogiques milloren. Us mantindré informats, per correu als que hi erem dissabte i si algú més que llegeixi el blog pot, que m'ho digui.

 

Us deixo amb un petit vídeo que he preparat amb la cançó del "We are young", per que ho som!.
No hi va haver estona per gaire, però que conté imatges innovadores amb la panoràmica GoPro del Xavi... anem millorant.

 

 

 

 

Crònica 2013

Com be va dir l'Eduard, pel cinqué aniversari s'havia de preparar una de ben grossa i especial, i s'ha de reconèixer que en aquest sentit l'ha bordat, ja que ningú pot discutir que aquesta edició hagi estat especial, serà una edició que quedarà en la ment de tothom qui va participar, jejeje.

 

La situació ja pintava més que dubtosa amb les previsions que venien que deien un cap de setmana plujós, i de fet els últims moviments ja anaven en aquest sentit per exemple amb l'adquisició del últim moment de caldo entre d'altres. També es veritat que amb el canvi de previsions del divendres qui més qui menys tenia força coll avall que potser alguna pluja al matí, però pintava que el viatge seria prou plàcid (salvo vent de cara) i l'arribada al santuari en sec. Inclús diumenge solet per fer una tornada molt interesant.
 

Però les prediccions del temps segueixen uns sistemes que els experts en la matèria anomenen ecuacions dinàmiques del Caos, caracteritzades pel comportament peculiar que la solució final depèn de petites variacions en les condicions inicials, dit d'un altre manera: que no es pot predir amb exactitud el resultat final d'aquest sistema (el temps) sobretot quan ens movem dins de certs paràmetres com els del dissabte.

 

Per tant arribem tots a Igualada a vols de les 7:00 amb una meteorologia benigna (ni massa fred ni pluja), de forma que entre d'altres jo cometo l'error de no posar-me els botins que tenia a la bossa per por de que no em sobrin, els meus pobres peus van maleir moltes estones del matí aquesta decisió.

 

Comencem a pedalar amb un feble plugim que es deixa, la gent s'abriga i anem fent, els troços plans salvo pel desconcert inicial d'arrencar amb múltiples persones segueix amb normalitat e inclús para de ploure, moment que jo aprofito per fer la broma de dir: "això es tot el que havia de ploure?", be, sol dir això comença caure un plugim que mentre es puja la Panadella al tram on es resava el rosari augmenta i de fet ja no pararia, moment del rosari que aprofito per posar-me la caputxa ja que l'intensitat augmentava.

 

Començo a veure que la cosa no pinta be quan l'últim tram de la Panadella tot i que anem tapats i amb xubasqueros no tinc gens de calor, això significa sens dubte que baixant passarem fred. Així que coronem i allà per temes logístics diversos ens toca parar, cosa que fa que agafem fred amb tot el remullat que portàvem a sobre.

 

La baixada realment va estar molt dura, jo vaig notar que passava fred tot i l'abric que portava, no em vull imaginar com anava la gent!!!. Per mirar de baixar-me el fred em poso a tirar fort, a posar en marxa el cos per generar calor, fa vent de cara que incomoda però a mi em serveix per haver-me d'esforçar més i per tant generar més calor, miro d'anar aixecant el peu quan recupero temperatura per ajuntar la gent i així arribem a Cervera on jo estava recuperat però hi havia força persones que encara no.

 

Allà amb l'Eduard decidim parar, la gent va molt gelada, i Agramunt queda a 20 km que ben be son 40 minuts més de patiment, de forma que ens ajuntem, mirem de trucar a la furgona de suport que estava liada en tasques de rescat de ciclistes afectats per punxada, mentre trobem un bar que ens acullen molt amablement i ens serveixen cafés amb llet i una mica de menjar.

 

Allà sense acabar d'agafar calor al menys ja no passem fred, i comencem a valorar la situació. Hi ha força dubtes, però quan el Xavi ens ensenya el radar meteorològic on tota Catalunya es una taca de pluja comprovem que les previsions més optimistes no s'han complert, i que per tirar endavant s'ha de superar un calvari de fred (han baixat molt les temperatures a més de la sensació de gelor per estar molls) que la majoria no estan preparats a nivell físic i de material. De forma que a contracor, es decideix abortar i pasar-ho a la setmana seguent.

 

A partir d'aquí ve la reorganització de les furgonetes, recollir gent per portar-los a igualada i ens puguin recollir les persones i les bicis, fa fred, ens notem freds, la cosa va lenta ja que es logística complicada, però s'aconsegueix sense més inconvenients.

 

Doncs aquí acaba una edició que podem qualificar d'accidentada, per recordar inclús més que la del vent de fa 3 anys, però be, esperem que la 5è bis prevista per la setmana que ve vagi perfecte, jo no podré estar, espero bones notícies per part vostre.

 

Sol per acabar la crònica destacar al personal implicat en la moguda, tant l'incansable mateo a la furgoneta com els ciclistes, jo he viscut varies pillades, de fet a base de patirles conec com superar molt dels efectes, però al mateix temps també se el que es pasa quan pilles, et congeles i pateixes com una mala cosa. En aquestes circunstàncies es força difícil mantenir la calma, bon humor i actuar com a grup buscant solucions globals ,cosa que aquest cap de setmana si es va produir, tothom va ajudar on va poder a sortir del embrollo i al final va anar molt be en aquest sentit (moltes vegades impera el campi qui pugui). Es cert que no es va poder arribar a Torreciutat, però no va ser a base de no intentar-ho. Una gràcia del esport es que de vegades a pesar que poses tot per aconseguir-ho simplement no es pot assolir, si les coses sempre fosin fàcils perdrien la seva gràcia, segur que el proper cop que arribem ho sabrem apreciar més.

 

Espero per la setmana que ve una crònica explicant com aquest cop si heu pogut arribar sense cap tipus de problema.

 

Fins la propera.

Xavier

 

Tot a punt.

Entrem a la darrera setmana del nostre romiatge ciclista. Si Déu vol aquest dissabte farem els 200 kms que ens separen d'Igualada al Santuari de Torreciudad, i un bon grup en farem 200 més al día seguent per tornar. Serà tota una aventura.

 

Els que heu confirmat l'assistència haureu rebut un correu amb els detalls. Si no l'has rebut i tens previst venir, posat en contacte amb mi.

 

Se que aquest cap de setmana molts heu fet les darreres sortides llargues, i com sempre passa, tothom diu que està poc preparat... això quedarà desmentit dissabte durant la pedalada, i per acabar de rematar-ho la pujada al Alto de Torreciudad mostrarà el millor de cadascú.

 

Us deixo amb una foto que vaig fer ahir (jo com tots també surto, però com tots estic poc preparat...) on es pot veure el color verd tan maco que te aquest dies la comarca de l'Anoia, lloc d'inici del nostre recorregut.

 

Dues setmanes...

Ja tant sols queden dues setmanes pel romiatge, i per les notícies que m'arriben la gent està en plena forma. Aquesta setmana he pogut parlar amb varis dels que vindreu, i gairebé tots, a part de confirmar l'assistència m'heu comentat d'algun possible amic que us acompanyarà. Tan bon punt sapiguem els que som millor.

 

En qualsevol cas ja podem dir que serem al menys 15 ciclistes per l'anada, per tant una bona grupeta per anar fent via. A més, s'afegirà alguna familia a l'arrossada final, per tant segur que serem força colla.

 

Per la tornada de moment som 9 i com a mínim una furgoneta, no cal patir per tornar la bossa i el material... i per aquells que dubten fins i tot la bici i el ciclista.

 

Alguns sé que no pateixen, ja que van sobrats de forma. Però be, aquest any farem una anada tranquila per tal que tothom s'ho passi be, i ja tindrem la tornada per que cadascú pugui pujar els ports al ritme que consideri oportú. Això sí, seguirem mantenim el premi de muntanya "Alto de Torreciudad" per tal de que l'arribada estigui animada.

 

En Xavi i Ricardo, il.lustres participants d'anterior edicions pel que semblem entrenen rutes de condicions similars, per poder rendir al màxim. Per tal que la ruta tingui característiques similars, incorporen fins hi tot el mateix paisatge i elemements orogràfics. Aquí els tenim a un pantà, que probablement molts coneixeu, per tal de viure les sensacions que tenen quan arriben al pantà del Grado.

La cara de felicitat del Xavi, demostra que al damunt de la bicicleta s'ho passa molt be... i a més no es cansa. Penso que com els darrers anys aquest any també serà un cap del colla que marqui el ritme correcte del pilot.

 

Com van els preparatius?

Ja tan sols queden tres setmanes pel nostre romiatge ciclista. La primavera ja és aquí, els camps estan verds, força humits per les pluges abundants i amb una gran bellesa. Si més no, la comarca de l'Anoia, punt d'inici del nostre romiatge, fa goig. Aquí podeu veure com es veia aquest matí des de la Tossa de Montbui

Pels que ja heu contestat al correu, ja podem confirmar que serem gent suficient per l'anada, i una bona grupeta per la tornada, així que els preparatius continuen en marxa.

Degut al canvi d'inici del recorregut modificarem el lloc dels avituallaments. El primer no serà a la Panadella, sinò que el farem a Agramunt, lloc de residència del Josep, un dels integrants del pilot. El segon, està encara per confirmar, però serà al voltant de Binèfar. El tercer i darrer serà a la arribada: una arrossada.

Pels que tornem, ja està confirmat que hi ha lloc per dormir al Poblado, falta acabar de tancar el preu i algun detall culinari. Quan s'acosti la data i de manera privada entre els que tornem acabarem de tancar aquest tema.

Em consta que varis del que vindreu al romiatge heu (hem) estat preparant maratons en època hivernal. La majoria ja la hem corregut a Barcelona (Xavi, Carles, jo, ...), d'altres ho faran aviat (Ramon, Xavi, ...). Els que no correu maratons, sembla que feu altres tipus de curses de running de llarga distància. I sempre queden els autèntics que son fidels a la bicicleta fins i tot amb fred i neu, i ja comencen a aparèixer a les classificacions de les primeres marxes cicloturistes de la temporada.

No oblideu que per fer els 180 kms cal estar una mica en forma amb la bicicleta. No tant com es creu la gent, però no hem de infravalorar la distància. A més, pels més principiants, s'ha de sortir a rodar en grup, per aprende la tècnica que serà necessària durant la jornada per mantenir el pilot compacte i a un ritme alegre.

Això és el que estem fent aquest dies, la grupeta igualadina, ja sigui fent muntanya per la Cerdanya, com rodant per l'Anoia.

Si teniu fotografies i/o anècdotes interessants de les vostres sortides, me les podeu fer arribar i les publicaré. I si teniu compte a Strava o Garmin també. Jo en tinc i segueixo a uns quants dels que vindreu...