Buscando en la carpeta de correos he encontrado esta crónica escrita por Xavi Òdena de la primera edición que se hizo el 1 de mayo de 2008. Le he pedido permiso para publicarla ya que creo que refleja bastante bien el ambiente vivido. La crónica de la segunda edición, que como buen blogero Xavi también publicó, la colgaremos en el post de la próxima semana.
Los preparativos siguen su marcha a muy buen ritmo. Los objetivos en este momento son dar a conocer el evento y empezar a realizar kilómetros. Lo primero está dando sus frutos pues cada día sois más los que me habéis enviado un correo anunciando vuestra intención de participar. Ya tengo en la lista unos 30. Lo segundo lo desconozo (excepto los míos que suman menos de lo que quisiera), pero es algo que hay que hacer para que el día "D" estéis en plena forma y disfrutéis al máximo del evento.
Os dejo con la crónica de Xavi.
El tema va començar ja fa uns mesos quan un bon amic, Pere Domingo, també conegut com mossèn Pere, em va comentar: "escolta, em podries dissenyar un recorregut per anar de Barcelona a Torreciudad en bici?", quan vaig començar a mirar alternatives i vaig fer propostes poc imaginava que acabaria "víctima de la moguda".
El plantejament es senzill i de fet ja havia fet alguna cosa similar anant al meu poble en bici: recorregut lineal que comença en un punt i acaba en un altre, fer una tirada llarga (240 km) amb l'atractiu de ser unidireccional i on a més acabes travessant província.
La cosa poc a poc va anar prenent cos i entre uns i d'altres sempre portats per la excel·lent batuta del Pere va anar agafant cos, un munta el recorregut i planteja com haurien de ser avituallaments, altres miren furgonetes, un altre compra les coses, un altre fa les fotos, un altre fa l’encàrrec del avituallament, molta gent fent petites feines amb un objectiu comú i on els resultats es veurien el dia 1 de maig, dia d. I tant que es van veure, va sortir tot molt be.
La trobada era a les 5:45 on sortíem a les 6:00, ens trobem un bon grapat de gent (compto unes 14 persones) amb molta il·lusió i ganes de gaudir d'una bona jornada de ciclisme en companyia, era de nit, però comptàvem que es feia de dia abans de sortir de la zona urbana. Fem el pagament de les despeses, deixem la roba per canviar-se a una de les tres furgonetes acompanyants que teníem, i llestos, a pedalar.
Ja al començament tenim el primer entrebanc, una caiguda d'una persona ens fa témer que hagi de plegar massa aviat, però han estat rascades i entre que no ha estat gran cosa i el coratge de poder-ho fer va aconseguir portar a bon terme l'objectiu. Els kilòmetres cauen: Molins de Rei, Martorell, Olesa, Esparreguera, va picant el grup on es formen dos grupets, ai amb la rampeta del timbaler, coll de bruc, jo allà tinc problemes ja que tinc la cala molt fluixa (decididament soc un desastre de forma que noto molèsties al genoll esquerre) baixada fins Castellolí, Igualada, vinga, anem a bon ritme, vas xerrant i coneixent gent, Santa Maria del camí, Calaf, i la Panadella!!!!!!, primera part del recorregut superada, 90 km, bona temperatura i els ànims intactes.
Allà fem un esmorzar per recordar: torrades, pernil, formatge, suc, croissants, ...., vaja troç d'esmorzar, qui controlava aquest aspecte s'ha lluït. Be, son 30' de menjar, beure, riure, descansar, re agrupar-se, deixar la roba d'abric, jo arreglar la cala,... i continuem, no ens podem recrear ja que queden molts kilòmetres.
Curiós destacar també els companys fotògrafs que ens han fet un reportatge genial, veure que passes i veus com t’estan fotografiant amb trípode i tot, penses, encara semblarem bons i tot a les fotos!!!!, em va sorprendre del tot quan vaig veure un dels fotògrafs dalt del pont de Cervera buscant noves perspectives. La veritat tinc ganes de veure el resultat de tota la feina, segur que es genial.
Continuem en terreny favorable cap a Cervera, Tàrrega, Anglesola, Tornabous, i....uffff, recta de 22 km, anem be a relleus de parells, també aprofites per parlar amb més personal i conèixer la gent, jo soc talladet amb gent nova, però tot son facilitats i vas petant la xerrada amb certa facilitat, Bellcaire, Balaguer, ..., aquí comença terreny dur i el sol ja pica, Castelló de Farfanya, Algerri, aquí anem molt trencats, el troç de rodar a bon ritme + els repetjons + la calor ja pesen sobre els nostres herois, a Alfarràs toca parada.
Allà fem 15' de beure, beure, beure, menjar una mica plàtans, bolleria, fer necessitats, relaxar,..., allà la duresa del terreny fa que dues persones hagin de continuar el camí en bici, ja porten 170 km que deu ni do, i vinga, tornem-hi, així que poc a poc anem cap a Tamarite, i....., catacrac, se'm trenca una peça del sillin que m'inutilitza la bici. Quina ràbia!!!, que faig,... per sort tenim furgons de suport, de forma que aprofito la bici d'una de les persones que no podia continuar, em ve un pel petita però be, les sabatilles un pel justes però suficient, que be, puc continuar, merci company, quin favor m'has fet permetent-me arribar, hi ha ciclistes que li tenen molta estima a la seva bici i no tothom està disposat a deixar-la així com així ;)
Continuo en plan contrarellotge a atrapar el grup, travesso Tamarite, arribo a Binéfar i allà estant refrescant-se i esperant-me, be, continuem direcció San Esteban de Litera, fem un portet, Fonz, Estadilla, remuntem el Cinca cap el Grado,..,ufff, la calor castiga, els peus em comencen a cremar per portar sabatilles un pel justes, però queda poc, aguanta, i desviem cap a Torreciudad,
sol son 5 km, de forma que tot i que anem reventats, comencem a pujar com si ens estiguéssim jugant el Tour, jo com soc una mica picadete, doncs clar, entro al joc, i vaja, uffff, quin mal les cames, quin mal tot, continua, passo un, m'enganxa el Franz, auva quina rampa, ufffff, ja hi som, ja hi som, arribeeeeeeeeeeeeeeeem.
Per fi ho hem assolit, son les 16:00 aprox i ja estem dalt del Santuari de Torreciudad, hem patit fresqueta, calor, cansament una miqueta d'aire,molts kilòmetres i hores, però ja hi som. Allà ens ajuntem, descansem, quatre fotos, un salve, una dutxa, celebracions diverses (he vist al Pere en plena faena, jejeje), i vinga, ja podem tornar al cotxe, tot ha sortit genial. Tranquil·la tornada en furgona comentant la jugada, i res, a descansar, que ens ho hem guanyat.
Això si, aquest any perquè el tema fos una veritable passió ens vam trobar amb un acompanyant inesperat que es el vent. Si fas més de 200 km en una única direcció (est a oest) i a més el vent ve d'oest amb certa intensitat...doncs tens un problema. Per sort érem un bon pilot, i entre la quantitat de gent que érem, la gent que va ajudar a mantenir un ritme constant però no asfixiant, i es clar, la voluntat i força de la gent la cosa va arribar a bon port, però no negarem que ens va costar força més que l'any passat (vam tardar 2 hores més), i va causar algun que altre estrall al pilot començant per mi mateix que l'any passat vaig estar lluitant a Torreciutat per pujar més o menys fortet fent les típiques picabaralles ciclistes, i enguany m'he hagut de conformar amb simplement pujar aprofitant la enorme pinyonada de que disposo (no va caure el 29 de miracle) en imatge típica d'arriere du peloton.
Per la resta doncs molt bon ambient, molt bon grup i molt bona pinya.
Allà fem un esmorzar per recordar: torrades, pernil, formatge, suc, croissants, ...., vaja troç d'esmorzar, qui controlava aquest aspecte s'ha lluït. Be, son 30' de menjar, beure, riure, descansar, re agrupar-se, deixar la roba d'abric, jo arreglar la cala,... i continuem, no ens podem recrear ja que queden molts kilòmetres. 
Continuem en terreny favorable cap a Cervera, Tàrrega, Anglesola, Tornabous, i....uffff, recta de 22 km, anem be a relleus de parells, també aprofites per parlar amb més personal i conèixer la gent, jo soc talladet amb gent nova, però tot son facilitats i vas petant la xerrada amb certa facilitat, Bellcaire, Balaguer, ..., aquí comença terreny dur i el sol ja pica, Castelló de Farfanya, Algerri, aquí anem molt trencats, el troç de rodar a bon ritme + els repetjons + la calor ja pesen sobre els nostres herois, a Alfarràs toca parada.
De entrada no nos fijamos un ritmo concreto, dependerá un poco de los componentes finales que la realizan, pero lo deseable es que cuanto más igual sea el nivel del grupo mejor. No se trata de una marcha ciclodeportiva pero tampoco de llegar de noche. En las 2 ediciones anteriores hicimos una media de 27km/h la primera y 25 km/h la segunda. La media cuenta el rato que estamos encima de la bici, y hay que decir que la segunda vez tuvimos bastante viento en contra.
Yo creo que si durante los 2 meses anteriores haces regularmente cada semana una salida de 70-90km y otra de 30-50km, a un ritmo no inferior a 21/23 km/h, e intentas una vez al mes llegar a los 120-130km, puedes completar con garantías la romería. Cualquier otra actividad deportiva extra que hagas también te ayudará. Si eres ciclista de montaña puedes dividir las cifras por 2, pero es necesario que uses alguna vez la bici de carretera que llevarás ese día y salgas con algún grupo de ciclistas para acostumbrarte a rodar en pelotón. 
